Michael Haneke és un dels directors més pròxim a la veritat. El seu cinema mai jutja; sols mostra. Mostra una realitat verídica; una realitat que costa d’acceptar, tràgica i desoladora. El director austríac es pregunta constantment pel món en el qual vivim: la violència que l’inunda, l’alienació capitalista que sofrim dia a dia... i no troba cap resposta als greus problemes que sofreix Europa.
Així, entrant directament en les temàtiques exposades sobre les quals fluirà el cinefòrum, “El tiempo del Lobo” ens permet endinsar-nos en dues d’elles de forma molt interessant. A “El tiempo del Lobo” hi ha un treball molt notable sobre el gènere apocalíptic i, també, una reflexió molt interessant sobre Europa.
No ens trobem davant una pel·lícula més sobre l’apocalipsi, és més, podem parlar d’un film “antigènere”. El film no cau en el territori de la exageració(com si ho fan d’altres) i exemplifica perfectament els comportaments humans quan ens veiem en situacions límits. Haneke aconsegueix crear un film únic en el gènere situant l’acció no en un espai ni un temps concret, sinó en una ambient que ens resulta familiar; en una mena d’espai i temps universal. A més, no importa saber les causes d’aquesta espècie d’apocalipsis ja que allò crucial és la situació que ha provocat i com sobreviu la gent a ella. Hi ha un treball sobre el gènere amb intencions clarament personals i vinculades amb el tipus de cinema que realitza Haneke. Oblidant les intencions molts cops clarament comercials del treball sobre aquest gènere, la ciència ficció del cinema apocalíptic en mans de Haneke és territori de dissolució per a poder mostrat allò que preocupa realment al director.
Fent una anàlisi més profund,“El tiempo del Lobo” no és ni tant sols un film apocalíptic. En el film ens trobem en un espai on hi ha manca de vivers, no sabem res més; no s’ha esdevingut una gran desgràcia, no s’intueix que el món vaja a acabar-se o que una gran catàstrofe haja ocorregut. I és aquí on entra la interessantíssima reflexió sobre Europa. El propi Haneke comenta que la idea neix d’enfrontar el primer món amb situacions quotidianes del tercer món. Personatges que ho tenen tot diàriament, obligats a esforçar-se brutalment per aconseguir un tros de pa. Aleshores és quan tota la hipocresia i la falsedat del primer món esclata. La violència és palesa, la cooperació inexistent... Haneke plasma perfectament els defectes més grans d’aquesta gent (que som tots nosaltres) que ha acceptat viure en “... un mundo hiperindustralizado, de la sociedad superflua, y de esa gente que es capaz de asentarse en las comodidades del mundo actual”.
Així, aquesta sessió permetrà enllaçar dos temes claus del cinema postmodern europeu com són la reflexió d’un territori i el treball revisitat sobre els gèneres. També permetrà connectar amb la pròxima sessió, un film del finlandès Aki Kaurismaki, ja que, des d’una posada en escena i una manera de crear imatges totalment diferents, també es preocupa pels problemes socials actuals i realitza un treball sobre el gènere de l’slapstick i el cinema de Bresson magistral.
Recordeu que aquest divendres 20 d’abril projectàrem al local de Portal Nou (C/Portal nou, número 30. Barcelona) la pel·lícula “El tiempo del lobo” de Michael Haneke a les 21:00.
Preu: 1 Euro per a socis. 3 per fer-te’n.
