TODO POR LA PASTA, Enrique Urbizu. Divendres 18 de maig, 21:00.

És possible fer cinema negre a l’espanyola, i fer-ho ben fet. Així ho fa Enrique Urbizu amb “Todo por la pasta”. Aquesta pel·lícula configura la inclusió per complet del director basc en un territori  que sembla estar vetat per al cinema espanyol: el cinema negre. I ho fa anul·lant les claus del gènere per a portar-lo al seu territori. Així, el que trobem al film és una Bilbao lletja plena de putes, gent pobra, locals de mala mort... reflex de l’Espanya de finals dels 80.

A més, el film fluctua constantment entre l’intriga i l’humor generant un joc entre gèneres molt interessant. Hi ha uns personatges que no encaixen en el gènere, aquests queja que es veuen superats per les accions i no saben com actuar creant, així, situacions absurdes que generen la sensació d’estar, molts cops, en un film de comèdia. Els personatges be per temor a ser descobert o be per perseguir, es veuen empesos a moure’s. Llavors el film agafa un aire de road movie; road movie de paisatges lletjos i on els personatges es mouen per obligació, no per passió. Aquesta incorporació d’una visió absolutament desmitificada de la road movie sumat a la combinació entre cine policíac i comèdia acaba sent l’eix central de la pel·lícula.

Tot aquest joc entre gèneres afecta al guió del film construint una història que porta a més històries que van entrellaçant-se amb èxit. Culminant, les històries, molts cops de forma brutal i violenta. Amb destresa tècnica i ben portat a l’espectador (ni tot excessivament explicat ni tot per descobrir), Urbizu configura un film de gènere/s eloqüent i divertit per demostrar que la cinematografia espanyola no ha de tenir por al cine políciac com ell mateix demostrarà posteriorment amb “La caja 507” o “No habrá paz para los malvados”.

 Recordeu que aquest divendres 18 de maig al local de Portal Nou (C/Portal nou, número 30. Barcelona) prosseguirà el cinefòrum amb la projecció de la pel·lícula “Todo por la pasta” d’Enrique Urbizu a les 21:00.

Preu: 1 Euro per a socis. 3 per fer-te’n (fer-se soci inclou descomptes i ofertes en les iniciatives culturals que organitza el local Portal Nou).

ARIEL, Aki Kaurismäki. Divendres 11 de Maig, 21:00.

Aki Käurismaki apareix al cinema per donar-li veu a la gent anònima.  El món de les persones senzilles i el seu dia a dia portat al cinema. La tècnica queda relegada a un segon pla per donar protagonisme a la persona humana. L’univers de Kaurismaki està ple de gent humil que atacats pels problemes social més freqüents (falta de treball, violència...) no perden la seua dignitat  i lluiten per seguir endavant. Tot des d’una perspectiva còmica com el propi Kaurismäki comenta “Cuándo más pesimista me vuelvo, más optimistas son mis películas”.

El director finés és el màxim exemple de la consciència cinèfila (la branca fonamental del cinema postmodern europeu). Aquesta cinefília el porta a una revisitació de cineastes crucials en la història del cinema. Així, la filmografia d’Aki connecta amb la revisitació de Buster Keaton. Aquest sempre cerca l’amor a les seues pel·lícules, malgrat caigui mil cops es torna aixecar per a aconseguir-lo. Els personatges de Kauismaki busquen sols una mica de felicitat i, encara que es troben davant de problemes com l’acomiadament, el divorci..., segueixen edavant.

A més, la vinculació també ve donada a través de la posada en escena. Buster Keaton i Robert Bresson són les màximes influències de Kaurismäki, la posada en escena lacònica i minimalista és la exemplificació clara d’aquestes influències. Ens enfrontem, doncs, davant d’uns personatges bressonians enfrontant-se a la puta vida que els ha tocat viure. Hi ha un joc conscient entre l’slapstick, el cinema de Bresson i temes social (que podrien ser propis del cinema neorealista italià).

Comentant el film que ocuparà la sessió del cinefòrum, Ariel és el film que mostra tots els engranatges del cinema Kaurismakià. El joc entre llums i ombres i la importància dels colors en la planificació del pla cobra una magnificència absoluta. La hibridació i imbricació de gèneres (típic amb films com “Contraté a un asesino a sueldo” on les claus del gènere negre són territori absolt de dissipació o “Yuha” on es reinterpreta el cinema mut) és magistral amb el pas d’un film amb temes socials típics de Kaurismäki a una espècie pel·lícula de cinema criminal. Realment, hi ha una part de la pel·lícula que és un gran homenatge a “Un condenado a muerte se ha escapado” de Robert Bresson.  Kaurismäki ens presenta una crítica social subtil, sense les estridències d’altres directors sobre l’atur,  el capitalisme salvatge i la violència en la societat. I ho encara de forma que pots considerar els seus films com un triomf de la vida, de les persones normals i comunes, un càntic (mínim i lacònic) a l’alegria i a la persistència aplicables al moment actual on la vida està bastant difícil. Però Kaurismaki (com el crític de cinema Peter von Bagh diu) “sabe de las cosas sencillas, cuyo conocimiento escasea tanto: amor al prójimo, solidaridad y el discernimiento de que la penuria económica no hace de uno, automáticamente, un idiota y que, por lo tanto, toda persona humana posee dignidad” .

La comèdia passada per molts filtres i revisitada d’una forma brutal. Film que ens permet connectar amb la pròxima pel·lícula “Todo por la pasta”; comèdia negra del director Enrique Urbizu.

 Recordeu que aquest divendres 11 de maig al local de Portal Nou (C/Portal nou, número 30. Barcelona) prosseguirà el cinefòrum amb la i la projecció de la pel·lícula “Ariel” d’Aki Kaurismäki a les 21:00.

Preu: 1 Euro per a socis. 3 per fer-te’n (fer-se soci inclou descomptes i ofertes en les iniciatives culturals que organitza el local Portal Nou).