“El Elemento del Crimen”és la pel·lícula perfecta per donar inici al cicle de cinema. Per una banda, perquè Lars Von Trier és un dels màxims exponents del cinema postmodern europeu i, també, perquè aquest film evidencia tres branques o temàtiques que treballaran certs directors.
Trier és un dels directors més emblemàtics dels últims 20 anys i abraça l’època de la postmodernitat. Autor prolífic i de sobres conegut, inaugurà la seua filmografia amb “El Elemento del Crimen” que és una mena de film”pastiche” o “collage” ja que recull molts elements de la modernitat.
Un dels trets més interessants del films es comprovar les temàtiques que ens permet explorar. Primer de tot, hi ha una característica de vital importància; la revisió del gènere negre. Trier és conscient que hi ha una història del cinema, és un director que coneix el gènere que treballa i el treballa per mostrar coses noves. Aquest fet és de vital importància per entendre la postmodernitat; els directors roden films amb consciència cinèfila. És a dir, saben que han de dialogar amb imatges de moviments anteriors, de directors... Noms com Kaurismaki amb el seu joc entre l’slapstick i el cinema bressonià, Alex de la Iglesias en la continua revisitació de certs gèneres o el propi Lars Von Trier amb títols com “Bailar en la oscuridad” on realitza un treball magnífic sobre el musical. Tots ells són clars exemples d’una línia que traça el cinema postmodern, són clars exponents de la revisió dels gèneres.
Així, “El Elemento del Crimen” treballa el cine negre d’una forma que es pot intuir com a percussora d’un gènere triomfal als 80 i 90: el thriller psicològic. Hipnosi, intentar estar a la ment de l’assassí, reflexió constants sobre els motius que porten algú a matar... són trets que es veuran en films posteriors.
A més, Trier flirteja també amb el gènere del fantàstic retratant una Europadantesca, repleta d’ànimes que pareixen tretes d’un malson post nuclear. Aquest element obre la porta a una branca que treballaran importants directors com Haneke o Angelopoulos; els dos reflexionen constantment sobre què és un territori, què són les fronteres, què queda d’un territori després d’una guerra...
Per últim en aquest film s’intueix l’herència dels cineastes nòrdics; cineastes espirituals com Dreyer, Bergman o Tarkovski que treballen temes com la redempció, el sacrifici, la fe... Malgrat no ser tant evident com en films posteriors (“Anticristo” dedicada a Tarkovski, el sacrifici el contemplem a “Dogville”, “Bailar en la oscuridad”, “Rompiendo las olas”.) hi ha una certa aproximació a un pensament reflexiu; el protagonista del film està obsessionat amb el llibre “El Elemento del Crimen” per a trobar l’assassí que busca. Té una fe cega en ixellibre; d’alguna manera apareix el tema de la fe. La fe amb la influència dels citats directors anteriors, sumat a temes com la mort, la redempció... seran un dels principals motors de treball per a cineastes com Sokurov o Kieslowski.
D’aquesta manera, “El Elemento del Crimen” serveix com a presentació del cinefòrum ja que mostra tres grans branques que seguiran directors importants i que passaran pel local de Portal Nou, intentant establir un discurs sobre el cinema postmodern europeu.
Recordeu que aquest dijous 15 de març passàrem al local de Portal Nou (C/Portal nou, número 30. Barcelona) a les 20:00 començarà el cinefòrum amb la presentació i la projecció de la pel·lícula “El elemento del crimen”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada